Crònica de l’infantil femení; CB Can Parellada: 41 – CB Solsona: 39

Resultats parcials: 4-4, 10-0, 4-5, 6-3 ; 7-0, 8-6, 2-9, 0-12

Rendir-se no és mai una opció

Afrontàvem el partit en una situació molt complicada. Moltes malalties al llarg de la setmana ens havien impedit treballar amb normalitat. Les úniques 8 jugadores disponibles tampoc no estaven físicament al 100%.

Això es va notar en el ritme del partit. No érem capaces de córrer ni de pressionar com estem acostumades. Poc a poc, el Terrassa agafava un avantatge clar. Al descans, 24-12.

Seguíem, després del descans, amb la mateixa rutina. I les locals agafaven el seu màxim avantatge, 37-14, a falta de 12 minuts.

El més fàcil era donar el partit per perdut. El més fàcil era tornar cap a casa a recuperar-se físicament. El més fàcil era abandonar-se a la realitat…

Però rendir-se no és mai una opció. Calia abocar a pista les darreres forces que ens quedaven. I així va ser. En un esforç físic meravellós, les solsonines es van buidar i van acabar amb un parcial final de 2-21 els darrers 10 minuts. Malauradament, va ser insuficient.

El marcador dirà que hem perdut, però la vivència de la remuntada, i les emocions finals, no ens les treu ningú. Seguim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *