Crònica del sènior; CB Solsona, 62 – Club Nou Bàsquet Vilanova, 59
Èpica i emoció al pavelló
Es manté la imbatibilitat pels pèls davant un potent Vilanova.
Parcials: (10-21); (15-8); (20-20); (17-10)
Era la jornada de descans després de la primera volta però el sènior tenia partit avançat corresponent a la jornada del Carnaval; i tocava jugar amb l’equip que havia costat més de vèncer: a pista del Vilanova van guanyar de 3, després d’haver anat per darrera en el marcador durant tot el partit i imposant-se els taronges en el tram final base d’esforç, concentració i talent. I dissabte es va repetir exactament la mateixa pel•lícula. Els vilanovins, un molt bon equip, van venir a Solsona amb moltes ganes de revenja. Van començar el partit motivadíssims i en el primer quart es van imposar clarament als locals, poc intensos, nerviosos i desencertats. I va tocar remar de valent per aconseguir donar la volta a un partit en el que a l’inici del segon quart es va arribar a tenir una diferència adversa en el marcador de 14 punts. Però a partir d’aquell moment els solsonins van començar a posar ordre i encert, i a recuperar distàncies. A la mitja part el marcador era de 25-29, una anotació molt baixa que posa de manifest el caràcter marcadament defensiu del partit, amb possessions llargues sempre al límit dels 24 segons.
Després del descans el partit va ser una mica més trepidant; sense deixar de ser un duel entre dos equips que es temen i respecten, amb una gran igualtat en el terreny de joc. Un autèntic luxe de partit per a la categoria. No va ser fins al darrer quart que els solsonins a base d’ordre, esforç i qualitat, van aconseguir primer empatar i seguidament posar-se per davant en el marcador; i els dos darrers minuts controlar el minso avantatge aconseguit.
Cal felicitar efusivament l’equip, col•lectivament, perquè va ser un partit no pas per destacar individualitats sinó per felicitar-se pel joc i per l’aportació conjunta de tots. Cal mencionar el cas d’en Lluís Codina que va rebre un fort cop a la cara i va seguir jugant amb la cella trencada. I també és imprescindible esmentar el paper de l’entrenador: el Xavier Romeu va tenir un paper clau, posant seny i estratègia, combinant tot un catàleg de jugades d’atac i administrant perfectament els temps.
En acabar, després de la pinya final, els dos equips es van aplaudir recíprocament. Un exemple d’esportivitat i el millor final possible per un gran partit de bàsquet que hem d’agrair a ambdós equips.