Crònica del sènior: CB Solsona: 69 – CB Igualada C: 39
Un partit amb dues cares
Parcials: (13-14) – (17-15) – (13-0) – (24-7)
Desena jornada i desena victòria del primer equip del club, en un partit del que cal treure’n algunes lliçons. La superioritat en la categoria que ha demostrat fins del CB Solsona aquesta temporada provoca arbitratges en contra: hi ha àrbitres que d’una forma més o menys conscient apliquen un llistó diferent a l’hora de considerar les faltes dels solsonins en relació als seus rivals. Per exemple, els defensors dels Macam tenen màniga ample i en canvi al més mínim contacte es pita falta als solsonins.
En els dos primers quarts els taronja-negres van ser víctimes d’aquesta circumstància, però el que es pitjor, es van deixar desconcentrar per aquest fet. El joc de l’equip va ser molt irregular i els jugadors van estar massa pendents de les decisions arbitrals. El Macam només va estar 5 minuts a pista i, a banda de ser víctima de la permissibilitat arbitral, no va tenir una actitud adequada i va acabar essent desqualificat en una acció discutible. A la mitja part es va arribar amb un marcador ajustat de 30-29.
El tercer quart va començar amb una altra adversitat: la desqualificació de l’entrenador Xavi Romeu, en ser-li pitada una segona tècnica. Però aquest fet va actuar de revulsiu dels jugadors, que es van conjurar a concentrar-se en el partit i a guanyar-lo amb claredat. A partir d’aquell moment hi van haver un canvi radical del joc. Liderat pel Joan, l’equip es van concentrar en el partit i es va situar a la pista. Llavors es va posar de manifest que un dels principals punts forts dels solsonins és la solidesa defensiva: els rivals literalment van deixar d’anotar: 0 punts en tot el tercer quart i 7 en el darrer quart. Des de la fortalesa defensiva, l’atac va fluir i els locals van escombrar del partit als igualadins, acabant el partit amb un avantatge de 31 punts.
Els màxims anotadors va ser el Joan amb 18 punts i el Malik amb 16.
Conclusió: l’equip no ha perdre la concentració i les energies protestant les decisions arbitrals, per injustes que siguin. Quan l’equip es concentra i juga conjuntar no hi ha dubte que és el millor equip de la categoria.
