Reconeixement a la Neus Closa per la seva dedicació a l’esport
A la Nit de l’Esport del Solsonès d’enguany es va fer una menció especial a la trajectòria docent i de dedicació a l’esport de la NEUS CLOSA, jubilada de l’ IES Francesc Ribalta. Des del Cb Solsona li manifestem també el nostre reconeixement i destaquem el seu paper en l’impuls del bàsquet a Solsona. Cal mencionar, entre altres mèrits, que l’any 1977 va ser una de les persones fundadores del club, la primera vicepresidenta i l’entrenadora del juvenil femení, el primer equip de bàsquet femení federat de la història a Solsona. Va impulsar la pràctica del basquetbol femení a Solsona i va conduir l’equip femení a les fases de sector del Campionat d’Espanya l’any 1978 (a Figueres) i l’any 1980 (a València).
Primer equip femení federat de la història de Solsona (juvenil femení 1977-78)
Juvenil femení 1977-78
Entrenadors: Neus Closa i Joan Caelles
Jugadores: Pilar Bonvehí, Anna Camps, Montserrat Jounou, Àngels Sala, Dolors Andreu, Dolors Serra, Núria Rius, Immaculada Garrabou, Carme Ribalta, Teresa Moreno i Claustre Flotats.
L’equip juvenil femení a les fases de sector del Campionat d’Espanya a València, el 1980.
Fases de sector del Campionat d’Espanya a València (1980): L’equip solsoní hi va participar amb les següents jugadores: Imma Garrabou, Alba Tàsies, Elena Espuga, Dolors Andreu, Dolors Villaró, Remei Colilles, Montserrat Codina, Pilar Baraldès, Mari Prat i Montserrat Jounou. Cal destacar l’absència per malaltia de Gemma Aynès. Els entrenadors eren Neus Closa i Joan Caelles.
En l’acte de lliurament de la menció especial, van parlar la Maria Prat i la Dolors Andreu, antigues jugadores de bàsquet del club, que van fer la següent glosa:
Parlament de Dolors Andreu i Mari Prat
Parlem de 40 anys enrere. En un moment de transició política i canvis socials on el paper de la dona s’havia limitat en molts casos a ser mestressa de casa i a demostrar la seva feminitat, va i se’ns apareix la Neus, la Neus Closa. Jove, rebel, crítica, activa i esportista. I ja hi vam ser.
A nosaltres, unes nenes que amb prou feines sabíem que volia dir botar una pilota, ens va ensenyar a jugar i estimar el bàsquet. Quina paciència vas tenir, Neus!!!
Amb una equipació sexi, que fins i tot ara escandalitzaria a tothom, ja ens veus entrenant al pati de les Monges, fes fred, pluja o neu, amb crits, “mecagun…”, i moltes rialles, i a qualsevol hora, i amb un públic incondicional. No perillava que féssim campana.
Vam descobrir que hi havia vida més enllà de Solsona. Recordem amb molta especial il·lusió i orgull les Fases de Sector d’Espanya que vam poder disputar a Figueres i a València.
Però no només t’hem d’agrair el temps que ens vas dedicar, sinó també els valors que ens vas transmetre estant amb tu: l’esforç, la constància, el treball en equip, valorar la victòria i aprendre de la derrota, ser valentes. Vaja, Neus, que a tú no t’agradava gens que fóssim unes bledes.
El teu esperit crític i la teva mentalitat oberta ens va obrir els ulls a veure el món d’una altra manera.
Avui, a Solsona, on les nenes i les noies poden gaudir de moltes activitats esportives diferents, et donem les gràcies a tu, especialment, Neus, per haver estat una de les primeres en difondre aquest esperit esportiu.
De debò, moltíssimes gràcies, “les teves nenes del bàsquet”.