Crònica del pre-infantil CBS 47 – Bàsquet Can Parellada 46
14” gravats a la memòria
Resultats parcials: 6-6 , 10-12 , 13-21 , 20-25 ; 26-31 , 32-33 , 37-39 , 47-46
El que havia de ser un partit més, es va acabar convertint en un partit especial. Les circumstàncies van fer que la tensió anés en augment al llarg del partit.
El Terrassa no podia sentenciar el partit i només agafava avantatges màxims de 9 punts al 5è període.
Esforç. Passió. Discussions. Reclamacions. Nervis. Plors. Defensa. Bàsquets. Tècniques. Afició. Crits. Reglament. Més esforç. Més passió. Més nervis…
I concentració, molta concentració per arribar amb opcions a un final màgic.
Un triple ens posava per davant a falta d’un minut (44-43), però el Terrassa contrarestava amb un bàsquet i un tir lliure (44-46). Faltaven 14 segons, i la pilota era nostra…
14 segons en què l’equip va saber llegir les opcions de l’última jugada. Buscàvem la pròrroga i vam treure un 2+1 en una jugada interior.
Faltaven ja només 4 segons i teníem l’opció de guanyar el partit. El pavelló va emmudir quan l’àrbitre va donar la pilota a la Fanta, concentrada a la línia de tirs lliures… Silenci… I la pilota va entrar, desfermant l’alegria de l’afició local.
Victòria de mèrit, i merescuda. 47-46.
Passaran els anys, i aquells que ho vam viure recordarem “aquell partit contra el Terrassa”.
